dimarts, 2 de setembre del 2008

La crisi a Geòrgia

Em costa molt donar l'opinió sobre un tema del qual no conec una part de les dades rellevants, però intentaré fer una reflexió sobre tot allò que ha passat i s'ha dit.



Si no vaig errat, en patir l'ensulsiada la Unió Soviètica i en independitzar-se'n les repúbliques (menys Rússia i en part, Bielorússia), algunes d'aquestes repúbliques van quedar amb fortes minories russòfones, ja fos per la immigració de l'època soviètica o per l'artificialitat de les noves fronteres.

Desconec el cas particular d'Abkhàsia i d'Ossètia del Sud, però el cas és que en aquestes petites subrepúbliques la majoria de la població preferia integrar-se a Rússia i així ho van mostrar en els respectius referenda d'autodeterminació, els quals van provocar alguns conflictes bèl·lics amb els seus nous estats i en els quals la geopolítica tant russa com dels altres països hi van jugar molt més que el respecte de la voluntat d'aquesta o d'aquella població. Finalment els conflictes (com el cas del Transdnièster a Moldàvia o Kosovo a Sèrbia) van quedar resolts de manera provisional amb aquests territoris protegits per Rússia (l'OTAN en el cas de Kosovo) i independents del seu teòric estat de facto, però formalment formant-ne part sense trencar la unitat territorial reconeguda internacionalment.

Un esdeveniment extern va variar aquest equilibri i statu quo i fou la independència de Kosovo (que jo personalment trobo justificada) atès que va obrir la veda a aquests altres territoris a canviar fronteres mitjançant processos independentistes. Podem dir que anteriorment tothom acceptava aquestes solucions provisionals de respectar independències de facto però no canviar fronteres formals, i el factor Kosovo va canviar les variables del joc.

Tot i això, en la zona del Caucas semblava seguir aquesta pau provisional (hi ha altres casos encara no resolts com l'explosiu de Nagorno-Karabakh) però el president de Geòrgia va decidir reintegrar manu militarii les dues petites subrepúbliques russòfones a la sobirania georgiana. En primer lloc va ser un pas en fals (desconec si instigat per algun tercer país) perquè amb el precedent de Kosovo era evident que Rússia hi respondria militarment i en segon lloc és encendre una espurna que encara ara no sabem com pot acabar. Sens dubte, per a la població ossètia, abkhaza i georgiana és un desastre humanitari -com totes les guerres- i geopolíticament és molt poc intel·ligent despertar l'ós rus d'aquesta manera tan barroera. A més els russos acusen el govern georgià de menar una neteja ètnica amb la seva intervenció, però és una informació a la qual dono un crèdit relatiu (a veure si algun blogger me'n diu alguna cosa).



En definitiva, i per mullar-me una mica, jo diria que el principal culpable de la crisi és el govern georgià que, des de qualsevol punt de vista, ha comès un tràgic error, tant pel resultat militar previsible, com per la tensió política provocada amb el seu veí gegant. El govern rus no s'escapa a la responsabilitat (en la meva opinió menor) de menar una guerra amb pocs miraments per les víctimes. La possible responsabilitat de l'OTAN instigant els georgians vindria del fet que els hagués esperonat a recórrer a la força. La desconec, però no em sorprendria.



Finalment vull expressar el meu desig que la guerra acabi aviat i que el dret dels pobles a decidir el seu futur prevalgui sobre el joc d'escacs de la geopolítica, agradi o no el que aquests pobles expressen

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bé i practicament d'acord en tot.. però
- perquè estàs a favor de la independencia de kosovo?

Nacho Hevia ha dit...

Com tu, desitjo que qualsevol grup humà pugui decidir sobre el seu futur.

No pot opinar amb propietat sobre el tema que proposas, tot i que l'has exposat molt bè i al detall, però encara no tinc una opinió formada.

De qualsevol manera, les repostes militars no porten més que odis, dolors, desesperançes, morts...

i el que no he acaba de entendre bè és la tímida resposta de la UE, a qué es deu?

Russell i Ellul ha dit...

Nela,

Em sembla que després d'una guerra i tota la confrontació interètnica que hi va haver a Kosovo és absolutament artificiós i contraproduent intentar que tornin a compartir estat amb els serbis


Nacho,

Penso que la UE no s'hi posa forta per dues raons. Una és la realpolitik, ja que la UE depèn energèticament del petroli i sobretot del gas rus i no vol assumir el risc d'una eventual interrupció del subministrament. L'altra raó és la consciència que els georgians han fet un pas en fals i no voler crear tensions a l'interior d'Europa enfrontant-se directament amb Rússia. Aquest paper el deixen per als EUA (és possible que sigui un pur repartiment de papers)

Anònim ha dit...

Hola Ricard,

Saps que normalment tenim diferències d'opinió sobre temes de política internacional però aquest cop coincideixo amb tu completament.

Georgia no va mesurar les seves forces. Rússia estava preparada i comptava amb el precedent de Kosovo. Finalment la realpolitik ha tornat a imperar sota la màxima: el gas rus és el primer!

El més interessant és: el precedent de Kosovo beneficia o perjudica als catalans?

En cas que ens beneficiï, vol això dir que es poden anar fent subrepúbliques per motiu ètnic-cultural (lingüístic)?

Algú s'imagina un País Basc independent sense Àlaba?

Salut!

Russell i Ellul ha dit...

Penso que el precedent de Kosovo ens beneficia, tot i que tangencialment. Si bé mostra que les fronteres no són inamovibles (positiu), les raons per les quals ha esdevingut un estat independent (guerra i genocidi) no són homologables i esperem que no ho siguin mai.
La qüestió de les subrepúbliques és més peliaguda i caldria veure-les cas per cas. No conec l'origen del fet diferencial russòfon a aquestes repúbliques, però crec que si les fronteres subestatals poden canviar les "subregionals" també. Cal veure però, cas per cas, si hi ha viabilitat i un munt de variables més (com gestionar els illots ?) En tot cas les diferències no justifiquen sinó que expliquen i el que cal respectar és la voluntat dels habitants del lloc en qüestió, siguin diferents ètnicolingüísticament o no.
En tercer lloc sí m'imagino un País Basc sense Àlaba (o Navarra, o només amb una part de Navarra). Al cap i a la fi la història és dinàmica

Salut

Ferran Porta ha dit...

El que té d'interessant el teu escrit és que explica una part de la història que molta gent, suposadament informada, no coneix: Rússia i el mafiós de Putin han actuat terriblement, però va ser el propi president georgià qui va encendre el primer petard.

En fi, que hi posin seny (tot i que sigui demanar molt a aquesta colla de malparits) i que deixin la gent viure en pau.

Salut.

Anònim ha dit...

Muy buen análisis.

Yo también creo que Georgia ha metido la pata con su intervención. De hecho los georgianos están acostumbrados a la política del 'fait accompli', si me permites un galicismo dentro de mi comentario españolista :D. Tengo a un amigo que trabajó en la OTAN que me decía que en Afganistán los georgianos siempre intentaban forzar a sus aliados a posicionarse después de tomar decisiones sin marcha atrás.

Es posible que Saakashvili se haya creído ingenuamente que con su política prooccidental, los yankis y en menor medida los europeos, una vez colocados ante el enfrentamiento Rusia/Georgia, iban a ponerse del lado georgiano. Dicho sea de paso, la utilización en las entrevistas de Saakashvili de la bandera europea -más precisamente la del Consejo de Europa, que coincide casualmente con la de la UE- se merece un estudio de marketing político.


Hay que reconocer que los países ex satélites o ex repúblicas de la URSS, tipo Polonia o Ucrania, no tardaron nada en solidarizarse con Georgia. Pero una cosa es conmover a Varsovia y Kiev, y otra muy distinta convencer a Washington, París o Berlin para que manden a soldados a morir en Georgia. Saakashvili quiso probar la solidaridad de sus aliados, pero con Rusia no se juega.

Russell i Ellul ha dit...

Salut Matthieu,

Si c'est comme tu dis, alors ce mec est un con (le président de la Géorgie). Comment peut-on parier si fort? Est-ce qu'il a une idée de ce que c'est la politique internationale?

PS. "Fait accompli" se dit en espagnol "hecho consumado" ;-)
Tu es bienvenu sur le blog

Anònim ha dit...

Bueno, tampoco sabemos qué garantías le dieron Bush y consortes como premio por ser candidatos a integrar la OTAN.

En cuanto a Kosovo, efectivamente para Rusia es un precedente muy útil. Ya advirtieron en su momento las consecuencias que podría tener la independencia. Y si pueden ayudar a que surjan las consecuencias, pues lo hacen.

Habrá que ver qué argumentos inventarán Putin y Medvédev cuando vuelvan a aplastar las reivindicaciones secesionistas de Chechenia y compañía.

Russell i Ellul ha dit...

Mathieu,

Éstos cambian de argumento como quien gira un calcetín sin que se les suban los colores. Por eso no temas que lo verás rápidamente.