Albert Speer I. Una carrera fulgurant

Albert Speer és un dels personatges més fascinants i interessants de la Segona Guerra Mundial i curiosament no és de bon tros dels més coneguts. Només els qui tenim el cuquet de la curiositat sobre la història contemporània europea ficat a dins el coneixem.
El més conegut d'Albert Speer és el judici al que va estar sotmès a Nuremberg després de la guerra i del qual se'n va sortir relativament bé comparat amb els altres capitostos nazis que l'acompanyaven al banc dels acusats. Vint anys de reclusió. No obstant, al meu parer, la trajectòria del personatge i tot allò que representava i representa encara ara és el que el fa més interessant inclús a principis del segle XXI.
Albert Speer era arquitecte i pertanyia a la burgesia provincial alemanya, fill d'una família també d'arquitectes, una família com tantes de l'Alemanya de principis de segle amb els principis burgesos ben ancorats i espantada per la crisi dels anys vint, especialment virulenta i convulsa a Alemanya. Enmig d'aquesta situació el 1931 durant la república de Weimar el jove Albert decideix afiliar-se al Partit Nacional-socialista després de sentir una conferència del propi Hitler. L'ambient on es movia el jove Albert no era en principi el graner de quadres d'aquest partit amb formes plebeues, ràtzies violentes i discursos difusos i pseudosocialitzants, sinó més aviat el de la burgesia il·lustrada liberal o conservadora. Tanmateix, el partit Nazi i el propi Hitler sabien, com més endavant han fet la majoria de partits polítics, modular el seu discurs en funció de l'auditori al qual s'adreçaven i el jove Albert va quedar captivat per la promesa d'ordre i progrés que oferia el futur Führer amb la seva oratòria, que era sens dubte la seva millor habilitat.
Després de fer petites tasques de militant, l'atzar va voler que se li encarreguessin ja quan el NSDAP (partit nazi) havia pres el poder, petits treballs d' arquitecte per al miniteri de propaganda de Goebbels i tan bon punt el Führer va tractar-hi i va comprovar la seva eficàcia, va començar una relació d'admiració mútua que faria dir a Speer al judici de Nuremberg "si Hitler hagués tingut algun amic, jo hauria estat un dels més propers".
La carrera del jove Albert va ser fulgurant. Va ser encarregat dels grans projectes de remodelació de les grans ciutats alemanyes així com de la construcció de la nova i megalòmana cancelleria. De cop i volta el jove arquitecte provincial havia esdevingut un dels homes més importants del Tercer Reich. Dos fets van cambiar posteriorment la vida de Speer. En primer lloc, la mort en accident d'aviació del qui havia estat l'organitzador de la producció de guerra Troost i en segon lloc la devaluació de la importància de la seva feina d'arquitecte un cop la guerra iniciada i els bombardejos amenaçant qualsevol remodelació que pogués fer-se a les ciutats. Ateses les seves dots d'organització i eficàcia Hitler el nomena el 1942 ministre de l'armament i Speer racionalitza tota la producció industrial i aconsegueix uns resultats espectaculars d'increment de producció de manera tècnicament molt eficient, però fent servir presoners de guerra i treballadors esclaus provinent dels camps de concentració que moren a milers en condicions deplorables. Aquest és el càrrec que el farà condemnar a Nuremberg, però curiosament un teòric subaltern seu -Sauckel- encarregat de les deportacions forçoses de mà d'obra, serà executat per això i Speer, el seu superior jeràrquic se'n sortirà amb una condemna de 20 anys de reclusió.
Després de Stalingrad, on Speer perd un germà, el tècnic fred i burgès que era Speer no es fa cap il·lusió del resultat de la guerra però continua al càrrec amb esforços redoblats -és a dir, patiments creixents per a la població- lleial a Hitler. Hitler sent allò que es podria dir un amor sublimat per Speer, que representa tot allò que ell hauria volgut ser: ben plantat, elegant, especialista i sobretot artista-arquitecte. Tot allò que el caporal austríac havia ansiat ser i no havia aconseguit.
Els darrers mesos de la guerra, Speer fa esforços sobrehumans juntament amb els industrials, per a que no es dugui a terme l'ordre de terra cremada que Hitler ha donat i se'n surt prou bé.
Acabada la guerra, Speer és detingut pels aliats occidentals i posteriorment jutjat. Com a bon tècnic donarà tota mena de dades sobre els efectes dels bombardejos -això interessava especialment ls militars aliats-, l'estadi de la investigació militar alemanya i tota mena de detalls d'organització. Els aliats van confessar-li que si haguessin sabut que ell era l'artífex del miracle industrial alemany no haurien escamotejat medis per matar-lo. Malgrat la brutalitat de la frase, pretenia ser un elogi.
Un cop jutjat amb força indulgència pels aliats en part pel principi de la guerra freda i el desconeixement que es tenia en aquell moment de tot el que havia passat i en part per l'habilitat del propi Speer, passà 20 anys a la presó, de la que no va ser mai indultat com altres ja que s'anaven coneixent detalls, però no es podia refer el judici. Morí a Londres el 1981

Proper article. Albert Speer II. Els valors de la burgesia i el totalitarisme