dijous, 4 de setembre del 2008

Responsabilitat i propaganda

Un tema que sempre m'ha interessat i sobre el qual encara no tinc una opinió definida és el de la responsabilitat dels individus sobre els fets que han defensat, de la manera que sigui, i especialment quan aquesta opinió ha estat induïda pels mecanismes de la propaganda que són cada cop més sofisticats i encara ho seran molt més en l'avenir quan la biologia neuronal comprengui perfectament com funciona la creació dels pensaments. Com he dit prèviament, no tinc una opinió definida al respecte i espero que les aportacions dels qui llegeixin aquest article m'ajudi a crear-me-la.
El liberalisme tradicional - filosòficament parlant- ha mantingut sempre que l'accés a la informació lliure permet els individus adquirir la seva pròpia opinió i defensar les seves idees tot prenent partit per una opció determinada. D'aquest fet se'n deriva doncs, que aquestes persones són responsables dels fets derivats d'aquestes preses de posició. Si bé el liberalisme actual matisa aquest plantejament tot acceptant que hi ha mecanismes de manipulació, al meu parer encara no ha sabut com sortir de l'atzucac que planteja dir "responsables" a persones que prenen partit de manera induïda científicament.
Abans que res caldria definir el que és la propaganda, tot diferenciant-la de l'opinió i aquest no és un tema fàcil. Proposo com a punt de partida una definició per poder seguir l'argumentació de manera clara. "conjunt de tècniques i medis de persuasió, seducció i difusió destinats a canviar els gustos o opinions dels seus destinataris, independentment de si el que es proposa és cert o no". He d'aclarir que empro el mot "tècnica" en un sentit ampli seguint Jacques Ellul, com a conjunt de sabers científics i tecnològics coneguts.
Anant al tema que m'ocupa, la propaganda, a mesura que es va desenvolupant, coneix perfectament els mecanismes d'entrada dels missatges , que ara no cal explicar amb detall. Tanmateix, pot ser considerat responsable d'una presa de partit algú que defensa quelcom que li ha estat introduït al pensament de manera premeditada i científica? Em podeu respondre que tots tenim un marge de maniobra per a pensar independentment més enllà dels missatges rebuts, i és cert en part. Ara bé, serveix aquesta excepció per a les masses, precisament quan les tècniques de propaganda s'adrecen als grans nombres?.
El problema per al liberalisme resulta del fet que si acceptem que els individus concernits no els fem responsables, sinó els "manipuladors" estem entrant en un discurs altament antidemocràtic atès que al cap i a la fi les masses serien com autòmates en mans d'uns pocs, fàcilment manipulables i per tant no cal demanar-los l'opinió per a que no caiguin en mans de la "demagògia" (argument típic de les ideologies dictatorials). En canvi, si accepta la seva responsabilitat en tant que subjectes, pot extendre aquesta responsabilitat de manera que faci el Món i la justícia impossible. Són responsables de la mort de persones innocents a l'Iraq els votants republicans a la segona legislatura de Bush? I els qui van votar el PP el 2004? I era el poble alemany responsable del genocidi i la guerra mundial? Som tots culpables del canvi climàtic amb els nostres vehicles i viatges amb avió a llarga distància? O bé tots plegats eren i som víctimes de tècniques sofisticades de manipulació i per tant innocents?
Reconec que em costa prendre partit per cap de les dues postures...i potser tampoc cal
Una salutació a tots/es i espero les vostres aportacions

5 comentaris:

Nacho Hevia ha dit...

Companys virtuals, he de dir que he tingut l'oportunitat de parlar personalment amb el Russell d'aquest tema que pot semblar enfarragós però que no ho és tant al cap i a la fi.
Desprès d'haber pensat en el que em deia el Russell contunuo igual. ës a dir: no penso que l¡últim responsable siguin els "programadors de grans colectius" però tampoc que ho siguin les persones individuals que com a tals son independents i amb criteri propi.
Uf, que algú m'hi ajudi!
Salutcions!

Anònim ha dit...

Benvolguts,

La sociologia us diria que estem permanentment condicionats per molts nivells i tipus de propaganda: la cultura i els seus valors, la història i les seves interpretacions, també el que ens arriba dels mitjans molts dels quals nosaltres triem conscientment seguir.

D'aquí ve el problema de la llibertat: què és ser lliure? cultivar la individualitat a través del pensament crític enmig d'aquesta muntanya de condicionants.

Una abraçada,

Russell i Ellul ha dit...

1/ Gràcies Nacho, tot i que sembla que aquesta elucubració mental meva no aixeca passions

2/ David, la qüestió és com defensar-se dels manipuladors atès que cada cop tenen eines més potents. Haurem d'estar constantment en guàrdia?

Unknown ha dit...

Jo crec que no sòc la persona més apropiada per a contestar aquest plantejament. Tinc uns amics que són militants d'un partit polític. He optat per no discutir res amb ells. Tots tenim la culpa dels esdeveniments del món i ningú la té. Tots, per implicació u omisió, lliurem batalles. No em sé posicionar. Quan sento una notícia, quan escolto una propaganda, un discurs, sempre vec la part de raó i la part de manipulació que a mi em toca. Això no vol dir que sigui la bona, no vol dir que yo estigui en posesió
de la veritat o que el meu raonament sigui neutral i clar, però no puc està d'acord en el que ens volen dir per totes bandes, em sento manipulada, em volen conquerir i ningú, ningú és suficientment imparcial per a veure què és bo per al món, per a les persones, per a la vida. Tot són interesos, diners, poder...
Com pots veure, no tinc arguments ni criteris brillants, ho trobo tot una mica...un "merdé".
M'agrada llegir...això sí.
I m'agraden els posicionaments de raonar i no imposar.
Salutacions, Rusell, i una abraçada.

Russell i Ellul ha dit...

Hola Mummy, benvinguda al bloc,

El problema és que la propaganda va molt més enllà del que és la propaganda explícita. Goebbels ja deia que la propaganda deixa de ser-ho quan és percebuda com a tal. De fet em refereixo molt més al Matrix social que als missatges més barroers

una abraçada