dimarts, 16 de setembre del 2008

Albert Speer II. Els valors de la burgesia i el totalitarisme

Després de pensar sobre la trajectòria d'aquest personatge que he explicat somerament a l'article anterior, un hom sempre es demana com una persona amb aquest perfil sociològic pogué arribar a col·laborar amb un règim que va cometre uns crims tan espantosos, i no només com a espectador benevolent sinó com a actor principal.
Per intentar escatir-ne les raons vull fer una petita introducció del que considero, seguint Jacques Ellul ("la métamorphose du bourgeois"), què són els valors burgesos. Aquest terme de "burgesia" és emprat molt sovint però no definit o definit d'una manera que considero completament anacrònica, que podríem caricaturitzar seguint l'estereotip del senyor ric, gros, amb barret de copa i fumant un cigar.
Al meu parer el burgés actual és el "tècnic" de la nostra societat (podríem dir-ne, especialista) en sentit ampli que reuneix una sèrie de característiques amb més o menys intensitat. De fet, moltes d'aquestes característiques estan tan esteses a les societats actuals que gairebé les considerem purament humanes, però són molt més d'un temps concret de la història de la humanitat que no innates a la condició de l'home (i la dona).
El burgès és individualista i creu que la seva realització personal passa per la satisfacció dels seus desitjos. Això no vol dir que no li importin els altres, simplement vol dir que ell és subjecte principal de totes les seves decisions.
És també materialista i es malfia de qualsevol teoria que posi per endavant tot el que no sigui el benestar material. Pot tenir un vessant més o menys artístic, però l'eix de la seva vida és l'assoliment del benestar material. Tendeix a mercantilitzar-ho tot, no només en el sentit estrictament de diners, sinó també en el d'acumulació de coneixements, persones conegudes, llocs visitats, relacions sexuals...etc.
Aquest burgès és també un posseït de l'eficàcia i el progrés tecnològic. Aquest fet és una conseqüència directa del seu materialisme. De fet, i sense ser-ne conscient aquesta és la seva religió, a l'altar de la qual es fan totes les ofrenes.
El burgès té un alt sentit del valor del treball i la competició, encara que de vegades no ho admeti. Mai o poques vegades es demana si aquest treball té un efecte positiu, negatiu o neutre en el col·lectiu o si simplement és inútil. En el seu sistema de valors, és més acceptable algú que fa forats a terra i després els torna a omplir si amb aquesta acció aconsegueix una eficàcia creixent (competició amb ell mateix) que si s'està a sota un arbre mirant el cel. Avorreix l'oci sempre que no tingui també una component d'acumulació. És l'antítesi de la pura contemplació desinteressada o del gest gratuït.
El burgès és escèptic amb ideologies o religions. La seva religió és el materialisme i la creença en el progrés tecnològic (en sentit ampli) i qualsevol altra valor el pot respectar o adquirir-lo de manera superficial i estètica, així com l'agosarament amb l'art (no és necessàriament un carca com ens diu l'estereotip). De fet, és força tolerant amb les avantguardes sempre que se cenyeixin a qüestions purament estètiques que li acoloreixen una mica la seva vida freda i calculada.
És sobretot un home d'ordre en termes polítics i té al·lèrgia al desordre. En aquest sentit seria hobbesià i prefereix un ordre injust al desordre, atès que la seva vida programada no admet la incertesa del desordre. Aquest ordre pot ser de moltes menes (fins i tot comunista, en aquest sentit), però ordre al cap i a la fi. Per aquesta mateixa raó tendeix a ser un defensor de la propietat privada, que és una altra manera de dir la seguretat en la possessió de les coses.
El nostre burgès és també elitista, en el sentit que creu, de manera confessada o no, que a la societat hi ha "els que saben", qua han de prendre les decisions i "els que segueixen", que si accepten les decisions dels que saben, millor, i si no cal imposar-los-les d'una manera (amb propaganda feta per altres burgesos tècnics) o d'una altra (per la força bruta). El burgès prefereix, no obstant, la primera manera ja que dóna més legitimitat i és més estable.

Si tornem doncs amb l'Albert Speer, un burgès de cap a peus, potser podrem entendre la seva col·laboració amb el nazisme.
En primer lloc el nazisme li oferia una ideologia d'ordre davant el caos de Weimar. Ell no era un antisemita, ni un membre de les SA (matons del partit nazi). De fet, el seu escepticisme el feia dubtar sobre si Hitler utilitzava aquesta "xusma" com a pures forces de xoc, però al final els "quadres" o "gent de seny" (burgesos diria jo) acabarien tornant a agafar les regnes del govern com havia passat ja tantes vegades a la història després de processos polítics convulsos.
En segon lloc, i aquest era el major atractiu un cop ja havia escalat dins del règim, aquest li permetia grans proeses professionals a nivell arquitectònic i ser "el més gran arquitecte del Món". Aquest és un caramel que pocs burgesos rebutjarien, i més si tenim en compte que les brutalitats nazis van anar incrementant-se a poc a poc i quan aquestes es mostraren amb tota la seva cruesa Speer ja ocupava llocs tan alts a la jerarquia del govern que la renúncia hauria suposat per a ell la fi de totes les seves aspiracions.
El seu escepticisme li féu segurament relativitzar les brutalitats i ser incapaç de posar les coses en el seu context. Al cap i a la fi, quin règim no havia fet i feia brutalitats? com a bon escèptic ell això no ho pretenia canviar, i menys encara per escrúpols que no portarien enlloc ni canviarien res renunciaria a una oportunitat com aquesta.
Finalment, les brutalitats nazis no mancaven d'una part d'eficàcia portada al seu paroxisme. Optimització dels aliments raccionats eliminant la població "sobrera" i improductiva (programa d'eutanàsia T4, genocidi jueu...) i optimització de la força de treball de la població "sobrera" fent-la treballar fins a morir, reassignació dels habitatges de la població "evacuada" per a les víctimes dels bombardejos...etc etc. De fet, la lògica de l'eficàcia en la guerra comporta sovint aquestes accions i si van acompanyades de fanatisme ideològic tenen dues coartades que les avalen. I no oblidem que Speer, com a bon burgès, és sobretot un home eficaç i amb ànim sempre de superar-se i ser el millor.
Podríem dir moltes altres coses, però, demanen-nos sincerament, en circumstàncies similars, quants dels que ens envolten no actuarien com Albert speer.

Proper article: Albert Speer III. Speer al judici de Nuremberg

4 comentaris:

Nacho Hevia ha dit...

M'ha agradat molt la teva explicació de com un home com al Albert Speer va poder traballar per al nazisme. Explicacions que no li donen cap benefici, per altra vanda. La teva reflexió sobre la burguesia es força interesant i esborra altres imatges que tenim sobre la mateixa. Un 10 per aquest article!
Ja estic desitjan veure la segúent part d'aquesta triologia.

Anònim ha dit...

Gràcies...ets el meu fan número 1.

un petonet

Nacho Hevia ha dit...

sí, sóc fan teu...no lo puedo remediar...què hi farem?

petons!

Sergi de Centre Europeu Barcelona ha dit...

Felicitats pel teu blog. Agusti + Montse