dilluns, 24 de novembre del 2008

Un cap de setmana a Madrid

Per primer cop al blog, em desdiré de la meva paraula i abans d'acabar amb el cicle de l'Albert Speer, intercalaré un escrit sobre el darrer cap de setmana que vaig passar a Madrid , ara que tinc els records i les sensacions frescos.

L'objectiu d'aquesta escapada era fer un cap de setmana de vida a Madrid, coneixent gent d'allà i sense ànim de turista de museu. El fet de tenir un bon amic allà m'ha permès fer coses que no podria haver fet sol i totes aquelles que podria fer sol les he deixat per una altra ocasió.

Hi he anat amb TGV o AVE, la qual cosa m'ha sortit un xic cara, però m'ho he pres com una nova atracció i m'ha permès tenir un temps que que no hauria tingut per només un cap de setmana. En arribar a Atocha el Nacho m'ha vingut a cercar i m'he instal·lat a casa seva.

Al vespre hem anat a sopar i prendre alguna cosa pel barri de lavapiés i environs amb els seus amics del teatre amb el qual treballa. L'ambient ha estat distès i bohemi. Gent maca, interessant i divertida, unes característiques que costa de trobar juntes.

Al matí de dissabte vàrem fer una mica de turisme per la ciutat i vaig dinar amb la família del Nacho passant prèviament a veure la seva amiga Ester, una noia genial i molt sexi. La mare, la germana i una nebodeta encantadora que té el Nacho em van oferir un tracte molt afable i familiar. Després vam anar al teatre a veure una versió de Bodas de Sangre feta pels seus amics/gues. El teatre "la espada de madera" és petitet i intimista amb uns llocs per a seure que semblen el coro d'una església i donen molta proximitat. En acabar la representació -molt xula al meu parer, per cert, però el meu criteri teatral és molt limitat- vam anar a sopar, prendre alguna cosa i veure un xou a un bar que es diu Anoite d'allò més desinhibit i divertit, Ens hi va acompanyar el Matthieu, un amic de Bordeus que ara viu a Madrid i amb qui vaig quedar després d'anys de no veure'ns. Vam anar a dormir a les 5 gairebé. A l'endemà vam passsejar pel barri i els seus cafès madrilenys encisadors amb "azulejos" i gent animada amb aspecte feliç. Després vam passar al teatre a acomiadar-me sense èxit, perquè estaven assajant i el Nacho em va acompanyar a Atocha a agafar el tren.

Les sensacions han estat diverses. Primer l'encant d'estar amb un amic de la ciutat amb la sensibilitat del Nacho que coneix els meus gustos. Intentava copsar sensacions de la ciutat i en vaig obtenir unes quantes -força indefinibles però enriquidores-. Una ciutat viva i il·lusionada, gran i segura d'ella mateixa. Gent que va de pressa i sembla decidida.

Alguns dels amics del Nacho ja els coneixia -l'Ester, l'Ilia,...- i d'altres no. Tots ells estaven relacionats amb la creació i el món artístic i tenien una barreja de divertits i cultes i d'esquerres, la qual cosa va fer l'encontre molt agradable. Vaig parlar-hi de tot: teatre, política, sexe, psicoanàlisi,... i sempre rebia aportacions interessants.

El resultat de l'escapada ha estat, com passa sovint, gratificant i tornar amb les piles carregades i ple de projectes.

Una abraçada molt forta a tots els nous amics de Madrid
Un beso a todos

8 comentaris:

Anònim ha dit...

petons macu¡¡¡¡

Nacho Hevia ha dit...

vaja, sembla un article periodístic...jejeje (ja saps a qué em refereixo...)
gràcies per la teva visita...torna aviat...

petonàs ben gran!!!!!!!!!!!!

Ester González ha dit...

Gracias!!!!
Qué hemoso!
Lamento que no pude despedirme de tí, pero es la excusa perfecta para volver a vernos, no?
Cuiadaré de esta joya que compartimos...y si te necesito, te aseguro que te llamaré, ¿de acuerdo?
Muchas gracias. Ha sido un enorme placer charlar contigo y conocerte mejor!.
Besos
Ester
PD.- El día que caigas en Facebook...¡Avisame!

Russell i Ellul ha dit...

Hola a todos otra vez,

Ha sido una grata sorpresa vuestra rápida aportación al blog.

Marcos: ha sido un verdadero placer conocerte y echar una ojeada a tu página, aunque tengo aún que ahondar en ella un poco más. Seguiremos en contacto.

Nacho: jo vaig pensar el mateix...però què hi farem? encara em calen unes temporades de psicoanàlisi més per arribar una mica més lluny. En tot cas intento i intentaré comportar-me (ja saps tu també a què em refereixo)

petonet

Ester: el placer fue sin duda mutuo. Pude comprobar que compartíamos muchos gustos jejeje. Echaré una ojeada a tu blog yo también. Serás bienvenida siempre que te apetezca, tienes tu casa aquí

Un abrazo y un beso enorme a todos mis nuevos y viejos amigos

Ferran Porta ha dit...

Tot un cap de setmana de luxe. Què "xulo" és visitar una ciutat amb gent que la coneix bé, que t'ensenya llocs que d'altre manera potser se t'escaparien, que et presenta amics i coneguts amb qui t'entens... No m'estranya que tornessis a Barna amb les piles carregades!

Anònim ha dit...

Hola Ferran,

Doncs sí, va ser perfecte. Ara tornada a la vida rutinària a Barcelona. Per cert, he llegit al país una crítica sobre noves pel·lis alemanyes interessants "la ola" i una altra que no recordo. Me'n pots dir alguna cosa i així practiquem l'alemany veient-les en V.O?
una abraçada

Ferran Porta ha dit...

Ei, perdona que no t'he dit res. Cmo no actualitzaves no havia entrat altre cop al teu blog.

T'he de dir que estic una mica deconnectat de cine, i no només de l'alemany. "La ola"? Mmm... ni em sona :-(
Algú m'ha parlat d'una pel·li alemanya que, o bé ja han estrenat o bé estan a punt de fer-ho, però ni tan sols sé com es titula. Quin desastre! :-)

Hèctor i Laia ha dit...

Hola, company: bon Nadal i bon any